ENDINS, núm. 36
Publicació d'Espeleologia
(2014) Federació Balear d'Espeleologia. Mallorca
ISSN 02211-2515
Articles
| Mateu Febrer Bauzà (1980 - 2012) (p. 5-8) |
| Francesc Gràcia Lladó, Grup Nord de Mallorca |
PDF |
| Les exploracions espeleològiques a les Illes Balears: el paper de l'Speleo Club Mallorca (p. 27-50) |
| Antelm Ginard, Pere Bover, Damià Vicens, Damià Crespí |
PDF |
| La Cova Novella de na Llebrona (Manacor, Mallorca) (p. 51-58) |
| Miquel Trias, Pere Bover, Joaquín Ginés, Francesc Gràcia, Beatriz Palomar, Mateo Vadell, Francesc Ruiz |
PDF |
| Cova de sa Balma des Quartó (Manacor, Mallorca) (p. 59-64) |
| José Bermejo, Tomeu Mateu, Borja López, Rafael Minguillón, Gaspar Herráez, Amparo Villar |
PDF |
| Cova de sa Sorpresa (Calvià, Mallorca) (p. 65-68) |
| José Bermejo, Tomeu Mateu, Rafael Minguillón, Gaspar Herráez, Borja López |
 |
| Francesc Gràcia, Bernat Clamor, Pere Gamundí, Antoni Cirer, John Freddy Fenández, Joan J. Fornós, Àngel Ginés, Joaquín Ginés, María Jesús Uriz, Sebastià Munar, Damià Vicenç, Antelm Ginard, Nicolás Betton, Miquel Àngel Vives, Damià Jaume, Guillem Mas, Miquel Àngel Perelló, Francisca Cardona, Alida Timar-Gabor |
PDFResum
S’han fet exploracions i estudis per part del Grup Nord de Mallorca al llarg dels anys 2011, 2012
i 2013 que han suposat 90 dies d’immersions. La cavitat, de direcció general SW-NE, compta amb tres esfondraments naturals que permeten accedir al sistema, que posseeix un recorregut de 4.100 m, amb un desnivell que supera els 36 m i una fondària màxima de 27 m. La distància lineal, si se segueix la cova, entre l’entrada més propera a la mar i la part interior més allunyada és de 1.444 m. Pràcticament tota la cova, llevat les entrades, és subaquàtica. La troballa i documentació de la cavitat suposa donar a conèixer l’existència d’una important formació endocàrstica als materials del Quaternari i del Pliocè. La cova es pot considerar, com una megaforma constituïda per un sistema de cavitats de planta ramiforme, és a dir, una planta divagant a on els plans d’estratificació i les sales d’esfondrament han assolit un paper important en el desenvolupament d’algunes zones de la cavitat. La formació de la cova ha estat una combinació dels factors genètics hipogènics, freàtics litorals i amb fortes influències del drenatge de les aigües subterrànies cap a la mar. La cavitat consta de dos nivells molt diferenciats: per una part, galeries hipogèniques ascendents que constitueixen les zones més fondes de la cavitat, i que s’inicien dins dels materials del Pliocè i, per altra banda, les galeries horitzontals i d’aspecte freàtic, excavades a les eolianites del Quaternari. Els estudis morfomètrics denoten una disposició consistent en un conjunt de galeries de dimensions relativament amples (>4 m), desenvolupades a unes fondàries bastant constants entre -6 i -12 m. Els passatges de major profunditat estan prou ben representats (gairebé un 25% de la cova discorre entre -14 i -26 m) en relació amb l’existència de conductes ascendents lligats a l’alimentació profunda del sistema de drenatge. L’absència de morfologies secundàries o de precipitació és, llevat de poques excepcions, un dels trets més distintius de la cavitat, ja que són molt pocs els indrets on hi són presents. Els materials propis de la dinàmica sedimentària de la cavitat consisteixen en nivells arenosos fins, amb grans carbonatats probablement procedents de la desagregació i rentat mecànic de les eolianites de les parets. Els nivells molt llimosos de color vermellós que, a part de minerals de les argiles, incorporen elevades quantitats de quars, correspondrien a elements procedents de la infiltració superficial. Destaquen dipòsits obscurs amb presència d’importants quantitats de ferro i especialment manganès que pot arribar a valors del 40%. Els centenars de metres més propers a la mar són freqüentats per espècies marines de vertebrats i invertebrats que presenten elevada tolerància a les aigües més dolces. El descobriment més sorprenent i interessant a nivell faunístic ha estat la troballa de nombrosos espècimens del crustaci misidaci Burrimysis palmeri que només es coneixia fins ara de la cova des Burrí, cavitat de l’illa de Cabrera. S’ha recuperat dins la cavitat una àmfora del tipus MGS V, també denominada grecoitàlica arcaica de la variant LWa. La cronologia d’aquest tipus de produccions oscil•laria entre finals del segle IV i inicis del III aC. L’abocament de les aigües residuals, provinents de la depuradora de la Colònia de Sant Jordi, suposa la contaminació de les aigües subterrànies i alhora la destrucció progressiva d’una cavitat excepcional, que drena cap a la mar, amb uns valors patrimonials naturals geològics i biològics de primer ordre |
| Les morfologies de dissolució hipogèniques i de la zona de mescla litoral a en Es Dolç (Colònia de Sant Jordi, Ses Salines, Mallorca) (p. 97-112) |
| Francesc Gràcia, Joan J. Fornós |
PDF |
| Cova Genovesa (Cala Anguila, Manacor). Noves galeries terrestres (p. 113-118) |
| José Bermejo, Rafael Minguillón, Gaspar Herráez, Tomeu Mateu, Borja López, Amparo Villar |
PDF |
| Descripció de la mandíbula, els segons molars i les incisives de Muscardinus cyclopeus. Agustí, Moyà- Solà & Pons-Moyà, 1982 (Mammalia, Rodentia, Myoxidae) (p. 125-130) |
| Josep Quintana |
PDF |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada